Quines són, a grans trets, les passes per a construir un violí?
Primerament l’elecció del model ja que cada un tindrà característiques sonores especials i diferents. L’altra elecció important són els materials i dependrà del model i per tant del timbre escollits. Les fustes utilitzades per fer tapa i fons de l’instrument són l’avet i l’arç i es mira quin arbre s’adhereix millor a les eleccions que ja hem fet, segons velocitat de propagació, densitat i altres variables.
Un cop acabat elecció i estudi, que es fa conjuntament amb el/la músic, es comença a construir. Segueixo el mètode cremonès (italià), i aquest es caracteritza per la utilització d’un motlle intern, que donarà forma al contorn de l’instrument. S’encolen els tacs i es dobleguen a calor faixes i contrafaixes, que es recolzen sobre el patró. S’ha de pensar que la construcció d’un instrument es basa en un perfecte acoblament de peces, cadascuna feta amb independència de l’altra, altament relacionades entre elles.
La tapa i el fons harmònics es construeixen a partir d’un tros de tronc. Seguint la direcció òptima de la veta, s’encolen les dos parts que conformaran la tapa i les dos que formaran el fons. Es retalla la silueta a tapa i fons i es tallen a gúbia fins tenir la forma interna i externa desitjades, amb els espessors pertinents. Tacte i sonoritat de les tapes marquen l’espessor que tindrà tapa i fons. Amb ribots i ganivetes es deixen les superfícies llises per fer filets, efes i barra harmònica.
S’encola la caixa harmònica i paral·lelament es talla la voluta. Es treballa el batedor i s’encola al mànec per acabar treballant la forma conjuntament. S’ajunta mànec i caixa de ressonància mitjançant un precís encaix. Es molt important que tot quedi centrat. D’això dependrà majoritàriament la tocabilitat i la comoditat pels músics i també la qualitat tímbrica de l’instrument.
El violí ja està acabat a falta de l’ajust de so. Es munta l’ànima i el pontet, es posen les cordes i es s’ajusta la sonoritat. Al principi s’han de fer varis muntatges perquè l’instrument és nou i la fusta ha de trobar el seu lloc i estabilitzar-se. Aquest procés pot durar bastant temps, dependrà de l’assecat de la fusta i de les tensions que se li hagin proporcionat durant el procés constructiu.
Ja tenim el violí en blanc. Faltarà el vernís. S’utilitzen receptes antigues, a l’oli o a l’alcohol. És un procés llarg, on s’han de respectar els temps d’assecat entre capa i capa, ja que el vernís es pot trencar. El temps d’estabilització d’un vernís pot ser inclús de tres mesos! S’ha de tenir en compte temperatura i humitat, llum i ventilació.
A tocar!
Quins són els referents?
La lutheria és italiana, així com l’archeteria és francesa. Segueixo el mètode cremonès per la construcció d’instruments i el mètode francès per construir arquets.
Els grans referents clàssics de la lutheria són la família Amati, Stradivarius i Guarnieri. També Gasparo da Salò, Maggini, Ruggieri, Montagnana, Storioni, Guadagnini, Testore… entre altres.
Els grans referents clàssics de l’archeteria són Peccatte, Tourte, Vuillaume, Bazin, Sartory, Vigneron, Ouchard, Morizot, Millant, Lamy, Bultitude i Lucchi, entre d’altres.
